Nosaltres, els éssers humans, estem destinats a néixer, viure durant un període de temps indeterminat i morir. Per a nosaltres, la vida és un cicle constant, esforç i després recompensa, caure i tornar-se a aixecar. Ho percebem com un estil de vida avorrit, perquè has de sofrir per a que totes les coses bones, les recompenses, els moments de felicitat, has d’esperar a que arribin.
Això en quant als humans, però, els animals, elements de la natura, éssers inerts, perceben de la mateixa manera la vida? Senten que han de fer constantment el mateix procès? Ells també tenen les seves finalitats. Per exemple: una pedra ha de resistir la pluja i les trepitjades de la gent per a aguantar, però, quina és la seva recompensa?
Viure, la resposta és viure, depenent de com percebem la vida, la nostra funcionalitat és la mateixa, existir. No tots percebem la vida de la mateixa manera però la nostra finalitat és la mateixa.
Nosaltres, els éssers humans, estem destinats a néixer, viure durant un període de temps indeterminat i morir. Per a nosaltres, la vida és un cicle constant, esforç i després recompensa, caure i tornar-se a aixecar. Ho percebem com un estil de vida avorrit, perquè has de sofrir per a que totes les coses bones, les recompenses, els moments de felicitat, has d’esperar a que arribin.
ResponderEliminarAixò en quant als humans, però, els animals, elements de la natura, éssers inerts, perceben de la mateixa manera la vida? Senten que han de fer constantment el mateix procès? Ells també tenen les seves finalitats. Per exemple: una pedra ha de resistir la pluja i les trepitjades de la gent per a aguantar, però, quina és la seva recompensa?
Viure, la resposta és viure, depenent de com percebem la vida, la nostra funcionalitat és la mateixa, existir. No tots percebem la vida de la mateixa manera però la nostra finalitat és la mateixa.
Pablo Rojas